Estudi-control d'aigües

Aspergillus (http://www.unsa.edu.ar/matbib/hongos/04htextoaspergilos.pdf)

Morfologia

El color es la principal característica macroscòpica per a la seva identificació dels grups d’Aspergillus. Posseeixen diferents tonalitats de verd, groc, blanc, gris y negre.

Les característiques macro i micromorfològiques, com el color dels conidis, la forma del cap, la superfície i dimensions del condífor, la forma i textura de les espores, han permès agrupar els Aspergillus en seccions.

Identificació

Normalment es fa en base a les característiques macro i mocromorfologiques en diversos medis de cultius incubats a diverses temperatures amb la necessitat de conèixer en contaminant per orientar la recercar de micotoxines en un producte.

L’Aspergillus es característic ja que forma hifes gruixudes, normalment les seves ramificacions formen angles de 45º

Cultius

La majoria de les espècies creixen sobre Czapek-Levadura, però els Aspergillus (Aspergilli y Restricti) es desenvolupen sobre Czapek-20% Sacarosa. La ornamentació dels conidis canvia totalment amb la edat i en unes dos setmanes les espores estan totalment madures.

Per el seu aïllament s’utilitzen medis selectius (Rosa de Bengala, Rosa de Bengala-Diclorán) amb inhibidors de la proliferació bacteriana y del desenvolupament exuberant d’alguns mohos donant oportunitats a totes les espores d’originar una colònia.

Micotoxines

Són varis els metabòlits secundaris dels Aspergillus que són considerats micotoxines: aflatoxines, esterigmatocistina i altres; alguns dels quals també són produïts per espècies de penicilios, per exemple, àcid ciclopiazònic i ocratoxines.